1 v. tr. [LC] Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. Tinc els dits balbs: no els puc bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. Ell bellugava el cap en senyal d'impaciència. 2 1 intr. pron. [LC] Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. Estigues ben quiet, no et belluguis! No feia un alè d'aire: no es bellugava una fulla! Belluga't! Mou-te, ves de pressa. El vent fa bellugar les fulles. 2 2 intr. pron. [LC] Fer passos, diligències, etc., per aconseguir alguna cosa. Si no et bellugues, no la tindràs pas, aquesta plaça: la donaran a un altre. S'hagué de bellugar per obtenir-ho! 3 intr. [LC] Fer moviments que desplacen lleugerament, no estar privat de moviment, ésser capaç de moure's pel fet de no estar ben fixat. Quin peix més fresc, encara belluga. Li rodava el cap: al voltant seu tot li bellugava, li semblava que tot es bellugava. No hi ha res ben clavat: tot belluga. A aquesta taula, li belluga un petge.
